Cada vegada més es busca en l'escalada una major dificultat. A Montserrat molts itineraris han quedat en desús degut al seu baix grau o dificultat d'accés.

Trobem però uns "vells roquers" que reequipen algunes d'aquestes agulles i vies de baixa dificultat on poden seguir gaudint de l'escalada evitant resignar-se a les dificultats que comporta la seva edat... són les anomenades Vies Blaves.

A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, amb l’empenta inicial de Joan Cerdà, va néixer la idea de reequipar i recuperar algunes d’aquestes vies en perill d’extinció abans no es perdessin.

Joan Cerdà

Ràpidament la iniciativa va trobar recolzament entre els escaladors d’una edat ja avançada (alguns d’ells eren els aperturistes d’algunes d’aquestes vies) que abans de moure fitxa, van exposar la seva idea i van buscar l’assentiment d’ escaladors d’altres generacions que estaven en actiu en aquell moment a la muntanya.

Els itineraris es van equipar amb parabolts pintats de color blau i es van substituir les reunions i els ràpels, que en molts casos estaven malmesos o mal col•locats. Per repetir aquestes ascensions tan sols cal dur cintes exprés i alguna baga, sent així perfectes tant per a la iniciació en l’escalada com per a aquests fanàtics que porten tota la vida caminant la muntanya. Són en definitiva rutes que faciliten el goig de l’escalada amb seguretat i que van destinades a un públic força determinat.

Joan Nubiola i Joan Cerdà a principis dels 90

Fins fa poc es comptaven en vuit les Vies Blaves equipades amb aquesta finalitat. En assabentar-nos de la intenció d’equipar la novena Via Blava a la Torta, que els restava pendent des de feia temps, vem decidir filmar-ho per tal d’explicar aquesta història.

La Torta

Tot i que hi ha diverses persones que han participat en el projecte de les Vies blaves des dels seus inicis, la història es centra en tres personatges: Joan Cerdà, Joan Nubiola i Esteve Tomàs, promotors de la iniciativa. El documental pretén fer-nos conèixer a través de les seves paraules i experiències un punt de vista desconegut per a la majoria de nosaltres mentre reequipen la darrera via del seu projecte.

Reflexar la superació d’aquests escaladors que eviten resignar-se a les dificultats, tant físiques com mentals, que comporta la seva edat i que segueixen disfrutant amb l’escalada, assumint amb total respecte un cert reciclatge ètic, és una de les idees de la peça.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Direcció i realització: Gerard Montero

Muntatge: Ruth Gascón

Grafisme: Mateu Marcet

Música: Esteban Navarro

Format: 16:9

Durada: 20'

Idioma: català (subtitulat al castellà i euskera)